L’estrès és una resposta psicofisiològica que, a priori, és sana i necessària. L’estrès ens serveix per posar l’organisme en alerta quan hi ha un perill. Això, en un sentit positiu i funcional es tradueix en infinitat de situacions quotidianes; activar-nos per a poder finalitzar una feina que hem de lliurar en un curt termini de temps, estar pendents de diverses tasques alhora si així es requereix, competir amb els amics en un joc de taula, afrontar el primer dia de treball, etc. Tot això, requereix d’un determinat estrès que, en la seva sana mesura, ajuda a la resolució i l’èxit d’aquestes tasques. En teoria, un cop passada la situació que requereix d’aquesta dosi d’estrès, aquest hauria de disminuir i amb això, nosaltres tornar a una situació de repòs (o almenys de menor activació).
L’estrès en equilibri o homeòstasi, ens manté vius, desperts, actius i facilita la resolució de tasques, l’anticipació de possibles obstacles i l’activació necessària per dur a terme amb èxit els nostres reptes quotidians.
Però, com fem per a estressar-nos més del compte?
Freqüentment, solem percebre l’entorn perillós i amenaçant, mentre que no podem controlar-ho, és nou i impredictible per a nosaltres. El cas és que, per defensar-nos d’això que atribuïm com a perillós, estressem el nostre cos i el posem en alerta. A nivell físic, segreguem cortisol, una hormona que el que fa és preparar el nostre cos per a la defensa o per a l’acció. És a dir, en última instància, per a la supervivència.
De vegades, el perill no és real i el cos es tensa perquè entén que sí que ho és. D’aquesta manera, el nivell d’estrès no és d’acord al moment que estem vivint, o és un estrès sostingut en el temps, que ja no té tant a veure amb el que estic fent, sinó amb com em percebo a mi i al meu entorn. Això pot fer, doncs, que passem d’una resposta d’estrès funcional a un estrès sobreactivat, sobreexcitat, passat de revolucions, o bé, a un d’insensibilitzat, que ni sent ni pateix, on el que hem fet és desconnectar-nos per no sentir-lo. D’una manera o altra, l’estrès continua en nosaltres i va fent efecte.
Les conseqüències d’un estrès perllongat i disfuncional abasten des de problemes digestius, fins ansietat, irritabilitat i/o problemes de son. Depenent de la persona, les manifestacions físiques i/o psicològiques seran diferents. Per desgràcia, la major part de les vegades, ens adonem de la necessitat de fer alguna cosa quan les conseqüències són ja més que evidents (i al mateix temps, quina sort tenim de tenir i ser un cos que ens avisa!) .
El problema ve quan ens mantenim de manera continuada en aquesta activació que no és d’acord amb l’ambient (és a dir, no hi ha una amenaça real) i no donem espai al que veritablement necessitem, a allò necessari per al nostre equilibri orgànic i vital (potser descarregar l’energia acumulada, descansar, agafar aire, posar límits o començar a reconèixer què sentim).
Com gestionar l’estrès?
Ja hem vist que, si bé l’estrès a un nivell purament biològic, té a veure amb preparar al cos en disposició d’alerta per un determinat perill, la realitat és molt més complexa i en cada persona, la vivència de l’estrès, la seva manifestació, la seva tolerància i la manera de gestionar-lo serà diferent. Per tant, primer haurem d’explorar: Com és el meu estrès? De quina manera el visc? Com em relaciono amb ell? Com m’estresso? I, per a què?
D’aquesta manera, ens anirem apropant a l’experiència concreta de l’estrès de cada persona. D’una banda serà important aprofundir en la dinàmica interna (què em dic, com em sento, què faig) per prendre consciència de com faig per estressar-me i des d’aquí poder trobar els recursos i estratègies per gestionar l’estrès de tal manera que no es doni a nivells tan alts o de forma permanent. I, en el cas que es doni, saber què fer per identificar-lo i rebaixar-lo.
Algunes formes d’estressar-nos a tall d’exemple podrien ser:
- Afrontar alguna tasca des del perfeccionisme i/o l’alta exigència.
- Salvaguardar la meva imatge de nen bo constantment davant l’altre.
- No donar-me permís per descansar i estar permanentment en el fer.
- Estar en continua alerta per por que em facin mal.
- Estar sempre disponible per als altres i poc en contacte amb el que jo necessito.
- No saber dir que no.
Et sents identificat amb alguna d’aquestes situacions?
Aquestes són només algunes de les situacions possibles. A més, l’estrès pot donar-se per altres causes o estar associat a algun àmbit en concret: en l’àmbit laboral, producte d’algun succés traumàtic, etc. Per descomptat, hi ha tantes possibilitats com a persones que experimenten estrès.
Si creus o sents que com a psicòloga et puc acompanyar en el teu procés i junts abordar el teu estrès, no dubtis en contactar-me. Serà un plaer acompanyar-te.
__________________________
Fotografia: Nick Karvounis
Comment