Els enfocaments psicològics són perspectives, marcs teòrics des dels quals es mira i es comprèn l’ésser humà i les seves dinàmiques. Cada psicoterapeuta treballa des d’un d’aquests enfocaments o des de la integració de diversos (sempre que siguin compatibles entre si).
Bé. Doncs fins fa algun temps jo creia que l’enfocament que havia triat era el millor. Des de la ignorància vaig menysprear diferents maneres d’entendre l’ésser humà i diferents formes de tractar les seves problemàtiques.
A poc a poc, i a força de llegir, de discutir, de conversar, reflexionar i de l’experiència com a psicoterapeuta, m’he anat reconciliant amb totes les orientacions. Ara entenc que totes les orientacions són vàlides i que no n’hi ha cap que tingui la veritat absoluta.
La realitat és que no és l’enfocament qui troba a la persona, sinó que és la persona qui troba quin és l’enfocament més afí a ella i de la seva forma de comprendre el món i amb quina manera de treballar se sent més còmode. Per tant, el més important no és l’enfocament en si mateix sinó com la persona se sent amb ell.
Això per una banda. Però, si fem un passet més, qui enfoca és el psicoterapeuta, veritat? És a dir, que abans del marc teòric, hi ha una persona que és molt més que l’enfocament amb el qual mira. Una persona que es relaciona amb els seus pacients.
Per tant, primer de tot i independentment de l’enfocament amb el qual es treballi, l’imprescindible i fonamental perquè el pacient es quedi a la nostra consulta, perquè confiï i s’involucri en el seu propi procés i perquè la psicoteràpia sigui exitosa, és que hagi una bona relació entre tots dos. Una relació en la què hi hagi feeling, tendresa i en la qual els dos confiïn en la possibilitat del creixement i el canvi. L’enfocament que utilitzem vindrà després.
Dit això. Per a aquells curiosos que vulguin saber les diferències bàsiques entre un enfocament o un altre, avui us proposo un vídeo que explica molt bé on posa l’atenció cada un dels enfocaments psicològics.
El psicòleg humanista
Però abans, és imprescindible afegir una orientació psicològica que al vídeo no s’anomena i que per a mi és molt important. Aquesta és l’orientació humanista.
Seguint la mateixa tònica amb la qual el Dr. José Miguel Sunyer ens explica la resta d’enfocaments, el psicòleg humanista és aquell que posa l’atenció en la globalitat de l’ésser, considerant que el global és més que la suma de les parts, i que no pot valorar-lo des de només una. Treballa considerant un tot format de conductes, emocions i pensaments i acompanya cap a la congruència de totes les parts que el conformen.
El psicòleg humanista acompanya un procés d’autoconeixement i de presa de consciència, on la persona es responsabilitza de si mateixa i recupera recursos ja existents i/o aprèn nous que li serveixen per afrontar les seves problemàtiques. Es parteix de la base que cadascú sap què necessita per al seu benestar i es confia en les potencialitats de la persona per afrontar la seva vida i viure-la plenament.
Ara sí, et deixo amb el vídeo. Que el gaudeixis!
Enfocament integratiu: de la visió humanista a la psicologia sistèmica
I per anar acabant, ¿des de quin prisma miro jo? El meu enfocament és integratiu. Això vol dir que no treballo només des d’un dels enfocaments, sinó que integro tot allò que he anat aprenent, que em convenç, que en la pràctica serveix i que a més és coherent entre si i congruent amb mi. Això és, principalment, des d’una visió humanista (amb teràpies com la Gestalt i visions transpersonals) fins a la psicologia sistèmica, on com ja hem pogut veure al vídeo, treballa tenint en compte el context familiar i les relacions que s’estableixen entre els seus membres.
Això no s’acaba aquí, l’aprenentatge és de per vida, així que segueixo explorant i aprenent noves formes d’entendre i acompanyar … per al meu creixement i per poder acompanyar-te en el teu.
T’acompanyo?
__________________________
Fotografia: Paul Skorupskas
Comment