Autoconeixement i creixement personal
Per fer psicoteràpia no has d'estar patint moltíssim, sentir que estàs en un pou sense sortida o patir un trastorn mental. Per fer teràpia no has d'esperar a que les situacions et desbordin o a entrar en col·lapse. La realitat és que la decisió d'anar a teràpia pot venir motivada per les ganes de conèixer-te més i millor, és a dir, de voler emprendre un camí d'autoconeixement i de creixement personal.
Per iniciar una teràpia només necessites de curiositat i ganes d'explorar-(te). Des d'aquí s'inicia un procés en el qual coneixe't a tu mateix en companyia, per créixer, per madurar totes aquelles parts teves que puguis anar descobrint més verdes i també per identificar, reafirmar o desenvolupar aquells llocs interns o aquells recursos i habilitats que posseeixes i que són innats en tu.
Per iniciar una teràpia només necessites de curiositat i ganes d'explorar-(te). Des d'aquí s'inicia un procés en el qual coneixe't a tu mateix en companyia, per créixer, per madurar totes aquelles parts teves que puguis anar descobrint més verdes i també per identificar, reafirmar o desenvolupar aquells llocs interns o aquells recursos i habilitats que posseeixes i que són innats en tu.
Què és el creixement personal?
Un procés de creixement personal és un camí d'autoindagació en companyia. Això no vol dir que un no pugui ser curiós amb un mateix i preguntar-se, explorar-se i autoindagar-se amb l'objectiu de conèixer-se millor. Si així es prefereix, pot ser una opció igualment vàlida.
El fet de fer un procés de creixement personal de la mà d'un terapeuta, aporta alguns avantatges:
El fet de fer un procés de creixement personal de la mà d'un terapeuta, aporta alguns avantatges:
Que el terapeuta ja tingui un bagatge del seu propi camí, facilita que pugui acompanyar el procés des de la comprensió i la saviesa de qui ja és veterà.
2. El terapeuta té a la seva disposició tècniques que faciliten el procés d'indagació
Les propostes i tècniques terapèutiques de les que el professional disposa, faciliten l'exploració i la presa de consciència.
3. El terapeuta és testimoni
El fet que hi hagi algú que sigui testimoni dels teus canvis interns, de la teva presa de consciència, del teu procés de creixement i maduració, facilita l'adquisició i la integració d'aquest procés. Hi ha un TU que evidència i que sosté el procés.
4. El terapeuta fa de mirall
El terapeuta facilita que et vegis. Des de la teràpia Gestalt es diu que "El neuròtic (considera que tots ho som) és l'únic incapaç de veure el que és obvi". Amb això vull dir que el fet de tenir algú que et "vegi" i et confronti amb tu mateix, facilita que tu també et puguis veure millor, amb els teus "angles morts" i d'una manera més completa.
5. Treballes el Jo en relació
Treballar amb algú et dóna l'oportunitat de descobrir-te en la relació amb l'altre, prenent consciència de com et relaciones amb un altre i trobant, si així ho desitges, altres maneres de relacionar-te més sanes per a tu i per al teu entorn.
L’autoconeixement com a prevenció
Coneixe’ns aporta llum i consciència sobre com ens movem a la vida. Ens ajuda a desenvolupar claredat en com són els nostres patrons de funcionament i relació, de manera que puguem detectar fàcilment aquestes dinàmiques amb les que funcionem. D'aquesta manera, podem començar a flexibilitzar certs patrons que ens danyen i crear noves formes de comprensió i relació que ens beneficiïn i ens aportin més benestar.
En altres paraules, l'autoconeixement ens ajuda a passar de l'automàtic (pensar, sentir i actuar de forma programada i robòtica) al conscient (adonar-me i decidir de quina manera vull pensar, sentir i/o actuar).
Amb aquesta consciència i comprensió d'un mateix, la gestió del que la vida ens vagi portant podrà ser gestionada d'una manera més satisfactòria. Tindrem a la nostra disposició tots aquells recursos i habilitats que posseïm (ja que els haurem fet també conscients) per prevenir, afrontar i portar la vida de la millor manera possible.
A continuació, us deixo amb aquest relat de Jorge Bucay inspirat en un poema de Rimpoche, monjo tibetà. En aquest, s’il·lustra de manera molt gràfica, tot un procés des de la inconsciència a la presa de consciència i el canvi. En definitiva, un procés d'autoconeixement i creixement personal és el camí en el qual conèixer i transitar tots els nostres "pous".
El darse cuenta
Me levanto una mañana,
salgo de mi casa,
hay un pozo en la vereda,
no lo veo
y me caigo en él.
Día siguiente...
salgo de mi casa,
me olvido que hay un pozo en la vereda,
y vuelvo a caer en él.
Tercer día.
salgo de mi casa tratando de acordarme
que hay un pozo en la vereda,
sin embargo,
no lo recuerdo,
y caigo en él.
Cuarto día,
salgo de mi casa tratando de acordarme,
del pozo en la vereda,
lo recuerdo,
y a pesar de eso,
no veo el pozo,
y caigo en él.
Quinto día,
salgo de mi casa,
recuerdo que tengo que tener presente
el pozo en la vereda,
y camino mirando el piso,
y lo veo,
y a pesar de verlo,
caigo en él.
Sexto día,
salgo de mi casa,
recuerdo el pozo en la vereda,
voy buscándolo con la vista,
lo veo,
intento saltarlo,
pero caigo en él.
Séptimo día,
salgo de mi casa,
veo el pozo,
tomo carrera.
salto,
rozo con la punta de mis pies el borde del otro lado.
pero no es suficiente y caigo en él.
Octavo día,
salgo de mi casa,
veo el pozo,
tomo carrera,
salto,
llego al otro lado!
Me siento tan orgulloso de haberlo conseguido
que festejo dando saltos de alegría....
y al hacerlo,
caigo otra vez en el pozo.
Noveno día,
salgo de mi casa,
veo el pozo,
tomo carrera,
lo salto,
y sigo mi camino.
Décimo día,
me doy cuenta
recién hoy.
que es más cómodo
caminar...
por la vereda de enfrente.
En altres paraules, l'autoconeixement ens ajuda a passar de l'automàtic (pensar, sentir i actuar de forma programada i robòtica) al conscient (adonar-me i decidir de quina manera vull pensar, sentir i/o actuar).
Amb aquesta consciència i comprensió d'un mateix, la gestió del que la vida ens vagi portant podrà ser gestionada d'una manera més satisfactòria. Tindrem a la nostra disposició tots aquells recursos i habilitats que posseïm (ja que els haurem fet també conscients) per prevenir, afrontar i portar la vida de la millor manera possible.
A continuació, us deixo amb aquest relat de Jorge Bucay inspirat en un poema de Rimpoche, monjo tibetà. En aquest, s’il·lustra de manera molt gràfica, tot un procés des de la inconsciència a la presa de consciència i el canvi. En definitiva, un procés d'autoconeixement i creixement personal és el camí en el qual conèixer i transitar tots els nostres "pous".
El darse cuenta
Me levanto una mañana,
salgo de mi casa,
hay un pozo en la vereda,
no lo veo
y me caigo en él.
Día siguiente...
salgo de mi casa,
me olvido que hay un pozo en la vereda,
y vuelvo a caer en él.
Tercer día.
salgo de mi casa tratando de acordarme
que hay un pozo en la vereda,
sin embargo,
no lo recuerdo,
y caigo en él.
Cuarto día,
salgo de mi casa tratando de acordarme,
del pozo en la vereda,
lo recuerdo,
y a pesar de eso,
no veo el pozo,
y caigo en él.
Quinto día,
salgo de mi casa,
recuerdo que tengo que tener presente
el pozo en la vereda,
y camino mirando el piso,
y lo veo,
y a pesar de verlo,
caigo en él.
Sexto día,
salgo de mi casa,
recuerdo el pozo en la vereda,
voy buscándolo con la vista,
lo veo,
intento saltarlo,
pero caigo en él.
Séptimo día,
salgo de mi casa,
veo el pozo,
tomo carrera.
salto,
rozo con la punta de mis pies el borde del otro lado.
pero no es suficiente y caigo en él.
Octavo día,
salgo de mi casa,
veo el pozo,
tomo carrera,
salto,
llego al otro lado!
Me siento tan orgulloso de haberlo conseguido
que festejo dando saltos de alegría....
y al hacerlo,
caigo otra vez en el pozo.
Noveno día,
salgo de mi casa,
veo el pozo,
tomo carrera,
lo salto,
y sigo mi camino.
Décimo día,
me doy cuenta
recién hoy.
que es más cómodo
caminar...
por la vereda de enfrente.
