• silvia@psicogestaltbcn.com | Tel. +34 662 259 573 | WhatsApp

Com gestionar la tristesa

com gestionar la tristesa

Com gestionar la tristesa? Per a què serveix? Avui en dia, ens costa horrors permetre’ns sentir la tristesa. L’evitem de totes les formes possibles. Si l’intuïm, automàticament ens posem en mode hiperactiu, en un moviment frenètic que no dóna lloc ni espai a l’emoció. Si la arribem a sentir, la ofeguem al pit o a la gola.

L’objectiu d’aquesta dinàmica (sigui conscient o no): que això que sé que farà mal, no en faci. Que això que sé que no és agradable, no irrompi en mi i molesti de més.

La conseqüència: que s’enquisti dins i ens porti a ansietats, nusos al pit, ressentiments o a desconnectar-nos absolutament de nosaltres mateixos i insensibilitzar-nos.

La tristesa forma part de la nostra vida. No podem obviar-la. Identificar-la i donar-nos espai per a sentir-la és indispensable per a la nostra salut mental i emocional.

Però, què és la tristesa?

La tristesa és una emoció que forma part del nostre món emocional i que, com la resta d’emocions, té la seva funció i la seva raó de ser. La tristesa és una emoció que té a veure amb el passat, amb allò que ja no és, amb allò que es va perdre. És una emoció reflexiva, que ens facilita la introspecció, el recolliment del nostre ésser i el despreniment del que ja no ens serveix.

Per exemple, si hem perdut a un ésser estimat, necessitarem expressar i habitar aquesta tristesa en forma de llàgrimes, plor, recolliment, etc., per anar curant la nostra ferida i elaborar el dol (per descomptat, un procés acompanyat també d’altres emocions). Finalment, aquesta expressió de la tristesa i la seva posterior elaboració ens permetrà deixar anar allò que va ser per poder entregar-nos al que ara és i al que ha de venir.

De la mateixa manera, la tristesa també emergeix en qualsevol canvi, sigui a nivell intern (per exemple, deixar enrere idees de mi mateix que van quedar obsoletes i/o conductes que em fan malbé), ja sigui a nivell extern (deixar un país que em va acollir durant un període de la meva vida o afrontar un canvi de feina).

Veiem doncs, que la tristesa forma part dels canvis de la vida i, com que la vida no és estàtica sinó que és un continu moviment, necessitem de la tristesa per anar-nos adaptant a ella.

De la mateixa manera que l’ós hiverna cada hivern com una forma d’adaptar-se el fred i a les seves baixes temperatures (i així sobreviure), nosaltres necessitem d’aquestes petites hibernacions que ens facilita la tristesa i que ens reporten descans, reflexió i adaptació al canvi.

Per a què ens serveix la tristesa?

Vegem més detalladament perquè serveix la tristesa:

Per a elaborar dols, pèrdues, ruptures i/o enfrontar canvis

Com hem dit anteriorment, la tristesa és necessària per a poder elaborar les nostres pèrdues i poder continuar endavant. També es dóna en ruptures de parella i davant canvis vitals i inicis d’etapes.

La tristesa ens ajuda a curar les ferides psicològiques i emocionals.

Si imaginem a la pèrdua com una ferida que s’obre i sagna, la tristesa seria el sabó que desinfecta i facilita una bona cura i posterior cicatrització.

Per deixar anar el que ja no serveix i acollir allò que es nou

Imaginem que tanquem un puny. Creieu que un puny tancat està disponible per rebre alguna cosa? Per poder rebre o acollir alguna cosa, necessitem obrir la mà. La tristesa i la seva expressió fa que sigui possible destensar aquesta mà fins al punt d’obrir-la. D’aquesta manera, quedaré de nou disponible per poder acollir les coses noves que em porti la vida i/o permetre que arribin.

Per a la destensió i el descans

La tristesa és una emoció que ens para i ens permet descansar. Quan la sentim, sentim una energia baixeta que facilita el recolliment i el descans. L’expressió de la tristesa ens relaxa i ens permet deixar anar el cos de càrrega física i emocional.

Per retornar-nos la vulnerabilitat

En l’era de l’eficiència i la perfecció, reconèixer-nos vulnerables ens torna a la humanitat.

Tot i que a priori tendim a evitar sentir-nos vulnerables, és des de la vulnerabilitat des d’on podem reconèixer-nos en la necessitat i podem atendre’ns en aquesta necessitat. A més, en la tristesa som capaços d’apreciar el veritablement important per a nosaltres, a prioritzar i així, poder començar a responsabilitzar-nos i atendre’ns en el que necessitem.

La mala gestió de la tristesa

Quan hi ha una mala gestió de la tristesa?

Quan bloquegem la tristesa

En moltes ocasions bloquegem la tristesa perquè tenim creences associades del tipus “la tristesa és de febles”, “si em mostro trist, em faràn mal”, “els forts no ploren”, “si ploro, acabaré deprimit”, etc. Són creences que hem anat aprenent del nostre entorn immediat i de la societat en general i que més tard reproduïm de forma automàtica, sense adonar-nos. Poder detectar aquestes creences, qüestionar-les i anar-les flexibilitzant és necessari per no enquistar l’emoció, deixar que s’expressi quan ho necessitem i escoltar què ha de dir-nos.

Quan sentim tristesa i ens aïllem

Tenim tendència a sentir tristesa i aïllar-nos del món. No crec que en un determinat moment no pugui ser positiu retirar-nos si el que necessitem és recolliment o estar amb nosaltres mateixos. El que passa és que en moltes ocasions, el retirar-nos no és una necessitat real del moment sinó una tendència a l’aïllament que ens fa mal en lloc de beneficiar-nos. Aquí, el que cal és aprendre a quedar-nos o a deixar-nos acompanyar per una altra persona en aquests moments de tristesa.

Quan la tapem amb una altra emoció

És molt habitual tapar la tristesa amb alguna altra emoció que ens resulta més fàcil expressar i amb la qual ens protegim. Per exemple, de vegades fem servir l’enuig o la ràbia per tapar la tristesa. Ens enfadem amb l’altre o amb nosaltres mateixos, quan el que necessitem és contactar amb la tristesa que hi ha de fons perquè és aquesta la que ens facilitarà afluixar i saber què necessitem.

Quan la convertim en ressentiment o autoretret

De forma semblant a quan tapem la tristesa amb ràbia, també ho fem a través del ressentiment amb l’altre, (“si no haguessis fet això… no hagués passat allò altre”) o mitjançant l’autoretret (“si jo hagués estat més… això no hagués passat”). Són formes, que a més de danyar-nos o de fer mal a l’altre, obstaculitzen l’expressió de la tristesa, la nostra necessitat real i el posterior aprenentatge.

Tristesa i depressió no són el mateix

Encara que pugui semblar obvi, no està de més recordar que tristesa i depressió són coses molt diferents. Si bé la depressió pot tenir un component de tristesa, va acompanyada també d’altres símptomes com falta d’interès per les coses, absència de plaer, pessimisme, idees d’inutilitat i culpa, fatiga, tot això persistent en el temps. La tristesa, en canvi, com a emoció, no és estable en el temps, fluctua, ve, s’expressa i desapareix, en la mesura en què la deixem ser.

Recordem que, després de la pèrdua d’un ésser estimat, la persona pot passar per uns mesos en què alguns d’aquests símptomes siguin presents. Això no voldrà dir que la persona té depressió, sinó que necessita anar digerint i integrant la pèrdua i que part d’aquesta elaboració passarà per sentir-se trist.

Per tant, necessitarem contextualitzar els símptomes (per exemple, veure que la tristesa és pròpia del dol) i tenir en compte la durada en el temps i la intensitat dels símptomes. Si els símptomes són incapacitants per al nostre dia a dia i persisteixen en el temps, pot ser que estiguem parlant de depressió. Si tens dubtes, serà molt important consultar amb un professional.

La bona gestió de la tristesa

la bona gestió de la tristesa

Com abordar i gestionar la tristesa d’una forma adequada?

  1. Familiaritzar-me amb ella, saber de quina manera sento la tristesa, com la sento en el cos, etc.
  2. Quan aparegui: habitar-la, respirar-la i sentir-la.
  3. Donar-me espais on poder expressar-la i no bloquejar-la amb, per exemple, el fer compulsiu o tapant-la amb l’enuig.
  4. Deixar-se acompanyar en ella. No aïllar-nos o tancar-nos quan sentim tristesa i deixar-nos acompanyar per persones de confiança. Això ens permetrà transitar-la i no fixar-la.
  5. Saber que és una emoció que passarà. No tenir por de sentir-la i veure com si la deixo ser, arriba, pren el seu espai i després se’n va per donar espai a una altra cosa.
  6. Confiar en la saviesa i l’aprenentatge que ens porta. La tristesa, en moltes ocasions ens porta aprenentatge i ens reorienta cap al que veritablement és important per a nosaltres. Ve per donar-nos un missatge d’allò que necessitem expressar, del que necessitem atendre, ens avisa d’allò que ens fa mal, etc.

La tristesa no s’ha de combatre. Creiem que si la sentim caurem en un pou del qual no podrem sortir. El que no sabem és que respirar i deixar que la tristesa sigui és el que ens permet traspassar-la i anar cap al següent.

Cada persona té la seva pròpia història i relació amb la seva tristesa. El treball terapèutic i l’autoconeixement ens encamina cap al seu descobriment, de manera que puguem veure com funciona, quines són les nostres ferides, de quines dinàmiques en fem ús i com podem fer per anar donant-li un lloc sa i una bona gestió a la nostra tristesa.

Si creus que puc ajudar-te en aquest viatge cap al teu món emocional i la seva gestió, no dubtis a contactar-me. Ofereixo teràpies presencials i online.


Fotografías: Aliyah Jamous / Toimetaja tõlkebüroo

Comment

There is no comment on this post. Be the first one.

Leave a comment