L'estrès

L'estrès és una resposta psicofisiològica que, a priori, és sana i necessària. Ens serveix per posar a l'organisme en alerta quan apareix un perill. Això, en un sentit positiu i funcional es tradueix en infinitat de situacions quotidianes; activar-nos per poder finalitzar una feina que hem de lliurar en un curt termini de temps, estar pendents de diverses tasques alhora si així es requereix, competir amb els amics en un joc de taula, afrontar el primer dia de feina, etc. Tot això, requereix d'un determinat estrès que, en mesura, ajuda a la resolució i a l'èxit d'aquestes tasques. En teoria, un cop passada la situació que requereix d'aquesta dosi d'estrès, aquest hauria de disminuir i nosaltres tornar a una situació de repòs (o almenys de menor activació).

Si durant l'estrès està actiu el sistema nerviós simpàtic, quan ens relaxem, és el sistema nerviós parasimpàtic el que regeix. Aquest sistema, facilita els processos de relaxació i de repòs, de manera que puguem descansar i recuperar energia. Per tant, cal un determinat equilibri entre els dos sistemes, de manera que no estiguem activats de forma permanent i aprenguem a donar-nos més d'aquest repòs imprescindible que ens restaura i regenera a nivell físic però també a nivell psicològic i emocional. 

Freqüentment, solem percebre l'entorn perillós i amenaçant, en tant que no podem controlar-lo, és nou i impredictible per a nosaltres. El cas és que, per defensar-nos d'això que atribuïm com a perillós, estressem el nostre cos i el posem en alerta. A nivell físic, segreguem cortisol, una hormona que el que fa és preparar el nostre cos per a la defensa o per a l'acció. És a dir, en última instància, per a la supervivència.

De vegades, el perill no és real, i el cos es tensa perquè entén que sí que ho és. D'aquesta manera, el nivell d'estrès no és d'acord al moment que estem vivint, o es manté en el temps, que ja no té tant a veure amb el que estic fent, sinó amb com em percebo a mi i al meu entorn. Pot, doncs, que passem d'una resposta d'estrès funcional a un disfuncional (també anomenat distrès), sobreactivat, sobreexcitat, passat de revolucions, o bé, a un ja insensibilitzat, que ni sent ni pateix, on el que hem fet és desconnectar per no sentir-lo. D'una manera o altra, l'estrès continua en nosaltres i va calant.

Les conseqüències d'un estrès perllongat i disfuncional abasten des de problemes digestius, fins ansietat, dificultat per concentrar-se, fatiga, irritabilitat, problemes de son, etc. Depenent de la persona, les manifestacions físiques i/o psicològiques poden ser lleugerament diferents. 

Ja hem vist que, si bé l'estrès a un nivell purament fisiològic, té a veure amb preparar el cos en disposició d'alerta per a un determinat perill, la realitat és molt més complexa i en cada persona, la seva vivència, la seva manifestació, la seva tolerància i la manera de gestionar-ho serà diferent. Per tant, primer haurem d'explorar; Com és el meu estrès ?, de quina manera el visc ?, com em relaciono amb ell ?, com m'estresso? i, per a què?

D'aquesta manera, ens anirem apropant a l'experiència concreta de cada persona. D'una banda serà important aprofundir en la dinàmica interna (què em dic, com em sento, què faig) per prendre consciència de com faig per estressar-me i des d'aquí poder trobar els recursos i estratègies per gestionar-lo de tal manera que no es doni a nivells tan alts o de forma permanent o, en el cas que es doni, saber què puc fer per identificar-lo i rebaixar-lo. 

Algunes formes d’estressar-nos a tall d'exemple podrien ser:

1. Afrontar alguna tasca des del perfeccionisme i/o l'alta exigència.
2. Salvaguardar la meva imatge de nen bo constantment davant de l'altre.
3. No donar-me permís per descansar i estar permanentment en el fer.
4. Estar en contínua alerta per por que em facin mal.
5. Estar sempre disponible per als altres i poc en contacte amb el que jo necessito.
6. No saber dir que no.
7. Estar sempre projectat al futur i en el què he de fer "després". 

Aquestes són només algunes de les situacions possibles. A més, l'estrès pot estar associat a condicions externes extremes o a algun àmbit en concret: en l'àmbit laboral, producte d'algun succés traumàtic, etc., podent desembocar en trastorns com el TEA (trastorn per estrès agut), el TEPT (trastorn per estrès posttraumàtic), burnout laboral, trastorns d'ansietat, etc. 

Per descomptat, caben tantes possibilitats com persones que experimenten estrès. Es tracta de poder abordar-lo amb els coneixements que es tenen sobre el tema sense deixar de banda les particularitats de cada persona i del seu entorn concret. Amb la finalitat, com hem dit abans, de prendre consciència de com és el nostre estrès i de quins recursos disposem per a la seva bona gestió.

Si creus o sents que com a psicòloga et puc acompanyar en el teu procés, no dubtis en contactar-me. Serà un plaer acompanyar-te. 

Fotografies: Timon Studler / Eli DeFaria / Afonso Coutinho